Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món. Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions. I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món (vegeu els mapes 32 i 33).
Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història en què nombrosos factors (polítics, econòmics, tècnics, etc.) han quedat íntimament implicats. Òbviament és encara en l’actualitat una situació dinàmica. Normalment en els estats en què es percep una religió clarament majoritària, es constata també que s’ha produït d’una manera o d’una altra un suport polític decidit que ha beneficiat o protegit aquesta determinada religió. Aquest és el cas, per exemple, de les esglésies que explícitament es consideren de caràcter nacional, com l’Església Anglicana o bé de les dels països escandinaus. Igualment és el cas de l’Estat d’Israel (de majoria jueva, tot i que amb una presència considerable de població musulmana) o d’estats confessionals musulmans com Algèria o el Marroc.
També cal destacar un element que fàcilment pot passar desapercebut, i és que l’àrea d’influència d’una religió en l’espai no expressa el pes de la influència d’aquesta religió en el conjunt de la població mundial. Caldria destacar com un dels exemples més clars el cas de l’Índia (gairebé vuit-cents milions d’hindús) en comparació amb Rússia, especialment la part asiàtica, en la qual el nombre de cristians ortodoxos no supera els 40 milions. L’extensió en el territori, per tant, no dóna una idea exacta de la influència d’una religió.
La convivència de diferents religions o confessions religioses al llarg de la història ha anat acompanyada sovint de conflictes que han sacsejat poblacions senceres. En el cas europeu, cal recordar en el passat les guerres originades arran de la Reforma protestant, a partir del segle XVI. Pel que fa al present cal destacar el caràcter conflictiu que adquireix la convivència de catòlics i protestants a Irlanda del Nord; el cas també extraordinàriament traumàtic de la convivència de catòlics, ortodoxos i musulmans a Bòsnia, a l’antiga Iugoslàvia, durant els anys noranta o bé de la violència entre musulmans i altres religions d’origen asiàtic a Indonèsia. Tot i això, cal ser prudents a l’hora d’establir una relació directa de causa-efecte entre l’existència d’una pluralitat religiosa en un mateix territori i l’existència de conflictes, perquè el tema religiós molt sovint va lligat a tensions socials, lingüístiques, nacionals o ètniques. Un bon exemple del que diem és el cas de la convivència entre l’islam i el judaisme. Al llarg de la història la relació entre aquestes dues religions ha estat marcada per la tolerància mútua; però quan el contacte entre les dues religions s’ha produït en el marc d’una situació històricament tensa (el cas de Palestina i l’Estat d’Israel), aleshores el clima de tolerància interreligiosa ha quedat desdibuixat. És important, doncs, destacar que la religió no es pot separar del seu entorn cultural i històric. Com tampoc no es pot atribuir sistemàticament l’origen dels conflictes a l’existència d’una pluralitat religiosa.
Els conflictes religiosos
Com ja s’ha suggerit, l’existència de conflictes religiosos va acompanyada normalment d’un conjunt de circumstàncies. Un cas ben emblemàtic és el d’Indonèsia. Les característiques insulars, per exemple, afavoreixen el fet que es puguin desenvolupar tradicions culturals i religioses paral·leles. A aquesta fragmentació en l’espai, cal afegir-hi la intervenció històrica de potències exteriors que, en colonitzar el país, han contribuït també a l’expansió de religions que eren estranyes al teixit cultural indígena. Hi ha implantació de la religió musulmana, que se superposa a elements hinduistes (encara majoritaris, per exemple a Bali) i budistes (amb una presència considerable a Borneo). La relació entre les illes de majoria musulmana (Sumatra i Java, principalment) i d’altres territoris és sovint molt tensa o directament marcada per episodis de violència. Aquest és el cas de les lluites entre immigrants musulmans de Java i Madura i els nadius de les illes Moluques o Kalimantan.