L’actual població dels Alamús se situa a llevant de la comarca del Segrià, sobre una elevació que domina el sector sud-oest de la plana d’Urgell. La primera referència dels Alamús és del 1149, el mateix any de la conquesta definitiva de Lleida. Alamudz surt esmentat com a límit del terme d’Almenarllla (actual tossal de la Moradilla). El topònim Alamudz, d’arrel àrab, s’interpreta com a “altura” o “punt elevat”. Poc després, els Alamús apareix com una possessió de Ramon Berenguer IV, que fou incorporada a la jurisdicció de Lleida. Amb la conquesta, els delmes i la mesquita del lloc foren atorgats al bisbe de Lleida. Segurament en el mateix solar de la mesquita s’edificà l’església de Sant Martí, que consta en l’Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’any 1168. Des d’un inici constituiria, juntament amb Bell-lloc, Vensilló i Alcoletge, una pabordia de la seu de Lleida.
En una escriptura del 1177, els repobladors dels Alamús (una vintena) concediren a l’església del lloc un alou al terme d’Amarilla. També donaren al rector Pere de Galliner l’espai necessari per a la rectoria i la plaça de l’església.
L’església tingué unes petites modificacions al segle XVI i fou reformada al segle XVIII. No obstant això, segueix conservant alguns vestigis de la seva obra romànica anterior.