Vensilló és en l’actualitat un enclavament del terme municipal, a llevant dels Alamús, on hi ha el santuari de la Mare de Déu de Vensilló, successor d’una església romànica. L’origen d’aquest lloc cal cercar-lo en el període musulmà. És esmentat en el Antiqui termini civitatis Ilerde com a domini d’origen islàmic. No se’n tenen referències directes fins l’any 1161, en què els templers establiren a un nombre de veïns les torres d’Avinsello i d’Avinquin (sembla que haurien estat una donació del comte de Barcelona als templers). Amb la desaparició de l’orde del Temple l’any 1312, Vensilló, com altres propietats de l’orde, passà a domini dels hospitalers. A partir de les crisis de mitjan segle XIV devia anar perdent població fins que al segle XV restà despoblat.
La primera menció de l’església de Vensilló és a l’Ordinatio eclesiae Ilerdensis del 1168. Constituïa, juntament amb els Alamús, Alcoletge i Belllloc, una pabordia de la seu de Lleida. En una visita pastoral feta l’any 1361 s’esmenta l’altar de Santa Maria i de Sant Blasi.