Situació
Aspecte de l’església des del costat sud-oest, amb l’absis semicircular i una petita capella adossada al mur de migdia.
ECSA-J.A. Adell
L’església de Sant Joan es troba al sud del recinte del castell de Carratalà.
Mapa: 31-16 (415). Situació: 31TBF871962.
Per a accedir-hi cal seguir l’itinerari indicat en la monografia precedent. (XEC-JAA)
Història
La primera menció documental d’aquesta església data del 1168, any en què en l’Ordinatio ecclesiis Ilerdensis s’esmenta l’ecclesiam de Calaterra sota la prepositura del temple de Sant Llorenç de Lleida, signe evident de l’existència d’una comunitat de nous colons cristians a l’indret. Amb tot, la població musulmana constituí la majoria de la població fins a la seva expulsió al segle XVII.
Les dècimes papals dels anys 1279-80 esmenten el vicario de Calaterrano. L’any 1361 i amb motiu d’una visita pastoral es menciona l’altar maior beati Ioanis, centre d’una parròquia on els homines loci d’Adar diuen que pertanyen.
Segurament, amb l’expulsió dels moriscos l’any 1610, el lloc de Carratalà romangué definitivament despoblat. L’església es convertí llavors en una ermita. (XEC)
Església
És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil apuntat reforçada per dos arcs torals. La nau és capçada a ponent per un absis semicircular, de la mateixa amplada que la nau, a la qual s’obre a través d’un dels arcs torals de la volta que arrenca de dues pilastres semicirculars adossades als murs laterals. L’arc toral situat més a llevant arrenca de permòdols en culdellàntia. A partir d’aquest arc toral, el cos de nau és totalment refet, ja que l’església devia quedar inacabada. Potser la finalització de l’església s’hauria de relacionar amb la data del 1955, que apareix a la porta, oberta a la façana de llevant.
A la façana nord, prop de l’arc toral de ponent, hi ha una finestra de doble esqueixada, amb llinda retallada, del mateix tipus que la finestra que s’obre al sector sud de l’absis. El desplaçament de la finestra respecte a l’eix de l’absis és una solució poc comuna que retrobem, però, a l’església de Sant Salvador de Torrebesses. Al costat sud de la nau, a tocar de la pilastra de ponent, s’obre una capella rectangular, que podria ésser afegida, però que presenta una bona relació estructural amb els murs de l’església.
Les façanes no tenen ornamentació, llevat del ràfec, format per una motllura bisellada suportada per un fris de permòdols llisos.
Els paraments presenten un aparell de carreus escodats, en els quals apareixen diverses marques de picapedrer, fet que ajuda a situar cronològicament aquest edifici, que pot incloure’s en el grup d’esglésies construïdes a les terres de ponent entre la fi del segle XIII i el començament del segle XIV. Es tracta d’uns edificis que resten fidels a les formes romàniques, en un moment en què són substituïdes per les formulacions de l’arquitectura gòtica. (JAA)
Bibliografia
- Villanueva, 1851, vol. XVI, ap. I, pàgs. 159-160; Rius, 1946, vol. I, pàgs. 110 i 131; Lladonosa, 1972-74, vol. I, pàg. 221; Panadès, Escolà, Bertran, 1983, doc. 6, pàgs. 259-260; Castillón, 1986, XLVII, doc. 43, pàg. 339.