Montserrat Bacardí i Tomàs

(Ciutadilla, Urgell, 12 de juliol de 1962)

Assagista.

Doctora en filologia hispànica i llicenciada en filologia catalana, és professora de la Facultat de Traducció i d’Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha dut a terme diverses tasques editorials i coordina, des del 1998, Quaderns. Revista de Traducció.

Ha publicat articles d’història de la literatura i de la traducció i els llibres Alfons Costafreda. La temptació de la poesia (1989), Cent anys de traducció al català (1891-1990). Antologia (1998), Anna Murià. El vici d’escriure (2004), El Quixot en català (2006), Catalans a Buenos Aires (2009), La traducció catalana sota el franquisme (2012) i La veritat literària de Teresa Pàmies (2023, premi d’assaig Ricard Torrents Bertrana 2023).

És editora dels volums Memòries d’un segle d’or (2008), de Joan Triadú i Font; Joan Triadú. Estimat amic. Cartes. Textos (2009), de Pere Calders i Rossinyol i Joan Triadú, i Diari íntim. Escrits autobiogràfics (2011), de Rafael Tasis i Marca.

L’any 2000 rebé el premi de recerca humanística de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el 2009 el premi Recull-Rafael Cornellà de retrat literari per l’article publicat a l’Avui “Ramon Folch i Camarasa: retrat del perfecte escriptor no gens mediocre”. Dirigí el Diccionari de la traducció catalana (2011, premi Crítica Serra d’Or, 2012).