Jugà al RCD Espanyol entre el 1911 i el 1913. Posteriorment fou president del club en tres períodes diferents (1920-22, 1925-30, 1933-42). En la primera etapa recuperà el porter Ricard Zamora i adquirí els terrenys de Sarrià. Durant el seu mandat guanyà la Copa d’Espanya (1929, 1940) i es revitalitzaren les seccions d’atletisme, ciclisme, rugbi i basquetbol. També fou pioner de l’hoquei. En deixar la presidència, seguí vinculat al club i fou el soci número 2. D’altra banda, fou directiu de la Federació Espanyola de Futbol. També presidí el Club de Golf Sant Cugat, i, en finalitzar la Guerra Civil, encapçalà un grup de socis que reconstruí el camp de golf. Rebé la medalla d’or a títol pòstum del RCD Espanyol. També presidiren el club els seus germans Victorià (1919-20, 1922-24) i Santiago (1924-25, 1930-31).