Repartí la carrera esportiva entre el CN Barcelona (1976-86) i l’AA Moratalaz (1987-97), sempre amb Hans Ruf com a entrenador. Ja destacà en les categories juvenil i júnior, amb la consecució de rècords i títols estatals. En categoria absoluta fou campió de Catalunya de 100 m (1983) i de perxa (1985). Entre l’aire lliure i la pista coberta establí una desena de rècords catalans i estatals, i elevà la plusmarca des dels 5,41 m (1983) fins als 5,61 m (1986). Assolí dotze títols espanyols en salt de perxa, set a l’aire lliure (1981-86, 1988) i cinc més en pista coberta (1983-86, 1988). Participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles (1984) i de Barcelona (1992) i, a l’aire lliure, competí en dos Mundials (1983, 1991) i un Europeu (1986). En pista coberta participà en uns Jocs Mundials (1985), un Campionat del Món (1989) i en cinc edicions del d’Europa (1983-86, 1989). També fou campió iberoamericà tres vegades (1983 a Barcelona, 1986, 1988). Posteriorment fou cap de premsa del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat (1991-96) i de la Federació Catalana d’Atletisme (2001).