Fou tres vegades campió de Catalunya d’individual (1911, 1914, 1917) i sis de dobles (1908, 1910, 1911, 1913, 1914, amb E. Witty, i 1912, amb R. Herbert). També fou campió (1914) i subcampió (1913) d’Espanya de categoria individual. Exercí de jutge àrbitre i fou president de la federació espanyola (1929-31).