Defensa conegut amb el nom de Ricard Brasal, començà a la secció d’hoquei sobre patins del Rugbi Cornellà, on jugà fins el 1948. Després jugà al Casino L’Hospitalet (1948-53), el Club Patí Vic (1953-56), l’Arrahona de Sabadell (1956-60), amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya (1959), i el RCD Espanyol (des de la temporada 1960-61), amb el qual conquerí dues Copes d’Espanya (1961, 1962) i una de Catalunya. També jugà amb la selecció espanyola, amb la qual fou subcampió d’Europa (1959) i campió del món (1960).
Com a entrenador, debutà la temporada 1966-67 amb el Vilanova, amb el qual guanyà la Copa d’Espanya (1968), i posteriorment inicià una llarga trajectòria per les banquetes de molts equips, com el Mataró (1971-74), el Noia (1974-76), el Cerdanyola (1976-78), equip que ascendí a la divisió d’honor, el Sentmenat (1981-82), que fou quart a la Lliga (1982), el Tordera (1979-81 i 1987), amb el qual fou subcampió de Lliga (1980) i jugà per primer cop en unes semifinals de la Copa d’Europa, i el Molins de Rei (1983-84). És germà del també jugador d’hoquei sobre patins Joan Brasal.