El 1914, juntament amb el seu germà René, fou l’introductor de la marxa atlètica a Catalunya i a l’Estat espanyol. Sempre lligat al RCD Espanyol, practicà el ciclisme, el rugbi, les curses de muntanya i l’atletisme. Establí el rècord de Catalunya de 100 m amb una marca de 12 s, així com els rècords de 400, 1. 500 i 5. 000 m. També fou llançador de pes. L’any 1922 fou el primer campió d’Espanya de marxa, en guanyar una prova de 50 km amb sortida i arribada al parc de la Ciutadella de Barcelona. També participà en marxes internacionals de 50 i 100 km. Després de la Guerra Civil es dedicà a fer d’entrenador. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987). Entre el 1940 i el 1961 es disputà una competició de marxa atlètica amb el seu nom a Barcelona (Trofeu Albert Charlot).