Practicà l’hoquei sobre patins i l’esquí. Arran de la seva amistat amb Paco Bultó s’inicià en el motociclisme el 1951. Amb l’equip Montesa, juntament amb Ernest Millet i Josep Sol, guanyà el Ral·li Trofeu Motociclista de Mònaco (1956). El 1963 començà a córrer en cotxe, i debutà com a copilot de Salvador Fàbregas al II Ral·li Internacional dels Pirineus, que guanyà amb un Alfa Romeo. Competí en diferents especialitats automobilístiques. En ral·lis fou campió de Catalunya (1961, 1964, 1966, 1967) i d’Espanya (1961, 1964, 1966) i aconseguí dos triomfs en el Rally RACE, puntuable per al Campionat d’Europa, i cinc al Catalunya Costa Brava. Els seus èxits mes destacats arribaren a la muntanya. Obtingué disset títols de campió de Catalunya (1961, 1964, 1966, 1967, 1968, 1972, 1973, 1974, 1976-83, 1989), dotze d’Espanya (1964, 1968, 1972, 1973, 1975, 1977-80, 1982, 1983, 1986) i dos d’Europa (1973, 1974), i guanyà setze edicions de la Pujada al Puigmajor i quinze de la Pujada a Sant Feliu de Codines, entre d’altres. Aconseguí aquests títols majoritàriament amb cotxes de les marques Porsche, Lola i Osella. Pel que fa a la velocitat, es proclamà campió català (1966, 1967) i estatal (1967, 1983, 1986) i guanyà les proves inaugurals dels circuits del Jarama (1966) i Xerès (1985). Quant a la resistència, guanyà les 6 Hores de Barcelona (1967) amb Javier de Vilar i les 12 Hores de Barcelona (1969) amb Paco Gòdia, en ambdós casos al volant d’un Porsche al circuit de Montjuïc. També disputà onze proves del Mundial Sport i set edicions de les 24 Hores de Le Mans. Membre fundador de l’Escuderia Montjuïc (1968), des de la qual promocionà joves pilots com Fermí Vélez, deixà definitivament la competició a 59 anys. Rebé, entre altres reconeixements, el Volant Porsche i les medalles de la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (1975), al mèrit esportiu de la Generalitat de Catalunya (1982) i Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1991).
Joan Fernández Garcia
Arxiu Carles Castella