Fou vocal de la primera junta directiva de l’Associació de Corredors Motociclistes de Catalunya (ACMC) (1932). Quedà segon dels Campionats Motociclistes de Catalunya organitzats per l’ACMC i cinquè del I Gran Premi de Barcelona (1933). Guanyà el Trofeu Francesc Macià (1934) i repetí el segon lloc en els Campionats de l’ACMC del 1934. Fou tercer del IV Gran Premi Internacional de Barcelona en la categoria de 250 cc i cinquè de la prova de sidecars de 500 cc (1936). Guanyà la Cursa Socorro Rojo Internacional en 350 cc (1936). Guanyà el Premi Montjuïc (1945) i quedà segon en el V Gran Premi Internacional de Barcelona (1946). Fou campió d’Espanya de velocitat en la categoria de 250 cc fins a 350 cc (1946) en la prova única disputada al Circuit de Montjuïc.