S’integrà en l’equip infantil del Cerdanyola Club d’Hoquei quan aquest es fundà el 1936. L’any 1941 guanyà el primer títol amb el Cerdanyola, el Trofeu Germans Pironti, i el 1942 fitxà pel RCD Espanyol, amb el qual jugà dues temporades i conquerí dos Campionats de Catalunya. Tornà al Cerdanyola (1945-48) i l’Espanyol (1948-51), amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya i dos d’Espanya. Acabà la seva carrera jugant dos anys al Club Hoquei Catalunya. El 1947 jugà alguns partits amistosos amb la selecció espanyola. El 1956 es traslladà a viure a Madrid, on feu d’entrenador del Marianistas i el Pilaristas, i fou seleccionador de Castella. A partir del 1957 fou secretari de la Federació Centre de Patinatge i el 1960 entrà a la junta directiva de la federació espanyola, de la qual fou vicepresident (1968-71).