Manel Juncosa Obiol

(Barcelona, 1943)

Pilot automobilístic.

Tercer membre de la nissaga Juncosa. El 1961 debutà en la Pujada a Vallvidrera i acabà tercer, al volant d’un 600. Els primers anys feu de copilot del seu germà Jaume, i també de pilots com Jorge Chi Vinyas, amb qui el 1965 guanyà el Ral·li Costa Brava. A partir del 1967 començà a córrer com a pilot fent servir els cotxes de la marca Abarth, i posteriorment SEAT, preparats al taller familiar. Fou campió (1967) i subcampió (1972) d’Espanya de ral·lis i subcampió de muntanya (1973). En l’àmbit català, fou campió de Catalunya de ral·lis (1967-70), velocitat (1968), circuits (1969), pujades en costa (1969) i subcampió de muntanya (1968) i ral·lis (1971). En tots aquests campionats guanyà nombroses proves, com el Ral·li Costa Brava (1968, 1970), el Trofeu SEAT de Montjuïc (1969), el I Trofeu Inauguració del Circuit del Jarama (1970) o el Ral·li 600 (1971). Tots aquests anys corregué els ral·lis en companyia d’Artemio Eche. A partir del 1974 pràcticament abandonà la competició per centrar-se als tallers familiars, però el 1976 encara disputà el Campionat d’Espanya de velocitat amb un Chrysler i aconseguí el seu darrer títol estatal. El 1989 disputà el Ral·li Dakar amb l’equip Pegaso, fent de copilot de Salvador Servià. El mateix any guanyà la Copa d’Espanya de raids per a copilots. El 1990, en vendre’s el negoci, passà a dirigir la part tècnica de l’equip Nissan Ibérica que participà en el Dakar durant quasi una dècada. Paral·lelament fou copilot de Miquel Prieto en aquesta mateixa prova.