Competí pel FC Barcelona a partir de la dissolució de la secció d’hoquei de la Societat Sportiva Pompeia. Com a atleta, es proclamà campió de Catalunya en 100 m (1924, 1925) i en 200 m (1924), i d’Espanya en 200 m (1924). Establí diverses plusmarques catalanes, tant en l’hectòmetre com en el doble hectòmetre, i una d’estatal en 200 m. Disputà aquestes dues proves i el relleu 4 × 100 m als Jocs Olímpics de París (1924). Pel que fa a l’hoquei sobre herba, presidí l’Associació d’Hoquei de Catalunya (1918), participà en els Jocs Olímpics d’Amsterdam (1928) i guanyà el Campionat de Catalunya (1931) amb el Barça, on també exercí de capità