El 1909 guanyà les curses de 50 km i 100 km de la Unió Velocipèdica Espanyola (UVE) i el Campionat d’Espanya per a amateurs. L’any següent repetí èxit en la cursa de 50 km de la UVE i el Campionat d’Espanya de 100 km. El 1912 fou segon en la segona edició de la Volta Ciclista a Catalunya, cursa que guanyà un any després. El mateix 1913 s’imposà novament en el Campionat d’Espanya de fons, en les Sis Hores de Sants (fent parella amb Rubio), en dues etapes de la Volta al País Basc, en la Gran Cursa de Granollers (junt amb Tomàs Fuentes), en la Copa Stadium-Campionat de Barcelona i en el Campionat de l’Sport Ciclista Català. La temporada següent es tornà a endur la Cursa de Granollers. El 1915 guanyà el Campionat de l’Sport Ciclista Català i la Copa Challenge Stadium, i al cap d’un any, la Cursa d’Igualada. El 1917 s’emportà la Copa Montpeó. Entre el 1914 i el 1917 pujà al podi dels Campionats d’Espanya. El 1918 accedí a la presidència de l’Agrupació Catalana de Ciclistes, entrà a treballar dins de la Secció de Ciclisme de la UE Sants per organitzar la Volta a Catalunya i ocupà càrrecs de la federació catalana. Quan complí cinquanta anys, rebé un homenatge de la Volta a Catalunya.