Treballà a Derbi durant sis anys en la secció de prototips. Formà equip amb Josep Rabasa, els germans Romañà i Antoni Agramunt. Guanyà el primer Gran Premi del Ral·li de 1.000 km (1953) i les pujades a Sant Genís de Vilassar de 250 cc, i establí el rècord de velocitat de 350 cc amb sidecar. Guanyà la Pujada a l’Arrabassada, amb rècord de 500 cc amb sidecar. Fou responsable de la promoció de pilots novells de la marca Sanglas durant 12 anys. Obtingué la medalla d’or del Ral·li Canes-Ginebra-Canes, i guanyà a Scarborough (Regne Unit), Mònaco, Panticosa, Bilbao, Costa Brava, Aragó i Montseny. Guanyà la Pujada a Vallvidrera, la Pagasarri de Bilbao i el coll de Sóller (Mallorca). Fou subcampió d’Espanya de regularitat (1954) i campió d’Espanya per equips. Guanyà diverses edicions de les 24 Hores de Montjuïc i la Volta a Mallorca. En motocròs, disputà tots els campionats estatals i estrangers i participà diverses vegades en els Sis Dies Internacionals d’Enduro. Guanyà el Trofeu Nacional i la medalla d’or del Reial Moto Club de Catalunya (RMCC). Fou president de la comissió esportiva de la federació catalana, directiu de la federació espanyola i comissari tècnic, cronometrador, director de competició i comissari esportiu en diverses curses internacionals, com el Campionat del Món de motocròs de la Mancomunitat Sabadell-Terrassa. Organitzà el Campionat del Món de motocròs al circuit de Santa Rosa durant dos anys. Rebé la medalla de plata al mèrit esportiu de la federació espanyola.