Fou un dels pioners de l’esport i del periodisme esportiu català. El 1886 fundà, a Madrid, la Societat Gimnàstica Espanyola, de la qual fou president. A Barcelona fundà Vida Deportiva (1902) i, juntament amb Jaume Grau, Mundo Deportivo (1906). El 1902 fou nomenat corresponsal de L’Auto, de París, faceta que desenvolupà fins a la seva mort. També escriví a Los Deportes i fou responsable d’esports de La Vanguardia (1912-29) i director de la revista Stadium (1920-29). Fou el principal impulsor del Sindicat de Periodistes Esportius (1911), del qual fou nomenat president d’honor. Estigué present en la reunió fundacional del FC Barcelona (1899) i en fou vicepresident (1909-10). El 1909 contribuí a la fundació de la Federació Espanyola de Futbol i, el 1913, presidí un breu temps la Federació Catalana de Futbol. També presidí la Unión Velocipédica Española (1897-1913, 1939) i fou un dels impulsors de la Volta a Catalunya, que el 1932 inicià el Trofeu Masferrer. El 1919 esdevingué secretari de la Cambra de l’Automòbil de Barcelona. Contribuí a crear el Comitè Olímpic Català (1913) i formà part del Comitè Olímpic Espanyol. El 1929 fou un dels organitzadors de l’Exposició Internacional de Barcelona, des d’on impulsà la construcció de l’estadi de Montjuïc.