La coma
No s’escriu mai coma entre subjecte i verb, llevat dels casos en què el subjecte és llarg i la coma facilita la lectura.
Els moviments dels socialistes catalans en el joc d’estratègia en què es podria convertir el debat del finançament, són examinats amb lupa per la resta de formacions.
Aquell antic membre dels escamots d’elit que va arribar a cap d’estat a través d’un cop incruent el 1999, ha hagut de sucumbir davant els seus adversaris.
S’escriu una coma després de la tematització del subjecte i també en frases amb altres elements tematitzats.
Ma mare, l’anirà a buscar a l’escola, no la cangur.
Aquestes dades, són fiables?
Qui us acollirà a vosaltres, també m’acollirà a mi.
S’usa una coma per a indicar els elements de la frase desplaçats a l’esquerra. Per a l’ús de la coma en les frases amb pronoms febles, consulteu l’apartat Els pronoms febles.
Mitja hora, vaig esperar fins que em van atendre.
Blava, la porta és blava.
S’afegeix una coma per evitar possibles ambigüitats.
Pensen que no arribarà el fred, però si ve l’hivern, ja el tindrem aquí.
Pensen que no arribarà el fred, però si ve, l’hivern ja el tindrem aquí.
Es posa una coma per indicar que el segon verb de dues oracions coordinades és elidit.
Aquest article analitza un fragment de l’obra pòstuma del pensador, i els articles següents, la base teòrica de la seva filosofia.
Egipte és el país del món àrab amb més població, i el Sudan, el país més extens i el tercer amb més població.
S’evita la coma que indica l’elisió d’un verb quan la frase pot quedar massa fragmentada.
El 45,5% dels ciutadans van seguir la campanya electoral del 1999 per la televisió, el 19% per la premsa i el 16,4% per la ràdio.
Luxemburg limita amb Bèlgica a l’W i al N, amb Alemanya a l’E i amb França al S.
S’escriu la conjunció i precedida d’una coma quan coordina oracions llargues o quan una de les oracions ja conté una conjunció.
Les autoritats d’Itàlia van emetre una ordre de crida i cerca contra Paolo Veronese, i en van demanar l’extradició.
El conseller delegat de la multinacional catalana es va reunir amb el conseller de la Vicepresidència i president en funcions, i li va exposar el pla de regulació.
Evitem la coma en frases amb dos incisos correlatius o en frases breus per no fragmentar massa el discurs.
Defensen finalment, amb relació als espais verds, ampliar-los al barri marítim.
És exigent, rigorós, insatisfet, però alhora amatent.
Després de trucar-li, em sentia alegre però preocupada.
Escrivim una coma davant de les conjuncions que no són emprades en el seu sentit recte.
Havien quedat per anar al cinema, i no es van veure.
La difusió de la crítica musical s’ha produït a través de la premsa gratuïta, i la qualitat dels textos en algunes d’aquestes publicacions és escassa.
S’escriu una coma després dels vocatius i els comiats que apareixen en les cartes o en altres documents.
Benvolguda Esperança,
Salutacions cordials,
S’elideix la coma després del càrrec que signa un document.
El vicepresident
[Signatura]
S’omet la coma entre elements repetits.
Damunt la pell bruna, duia un caftà blanc blanc.
Jugant jugant li ha fet mal.
Escrivim una coma sense un espai en blanc per separar el número de capítol i el número de verset en les referències als llibres de la Bíblia.
Col 3,18-19
Jr 45,4-5
S’escriuen els decimals amb una coma. Després de la coma es deixa una sola xifra sempre que sigui possible.
12,3
0,06
Posem coma després dels connectors és a dir, això és i o sigui, i abans i després del doncs de la combinació així, doncs.
El punt
Escrivim punt entre títol i subtítol en una referència bibliogràfica.
MOLINERO, C.; YSÀS, P. (1992). El règim franquista. Feixisme, modernització i consens. Barcelona: Eumo. “Biblioteca Universitària, Història”, 2.
S’escriu punt després del número d’apartat que apareix en un índex, però no pas si apareix citat enmig del text.
9.9. La guerra del Francès
Però: En l’apartat 9.9 s’aborda la guerra del Francès.
Posem punt després de les frases d’una enumeració llarga (no pas darrere d’unitats menors, que s’escriuen en minúscula i no duen cap signe de puntuació).
La Constitució algeriana del 1976 recull, entre d’altres, els punts següents:
a) Algèria és una República democràtica i popular, una i indivisible.
b) L’islam és la religió de l’Estat.
c) L’àrab és la llengua nacional i oficial.
Hom distingeix quatre nivells de llenguatge:
• culte
• estàndard
• col·loquial
• vulgar
Escrivim el punt final de les citacions abans de les cometes de tancament quan la citació comença en caixa alta, i fora de les cometes de tancament quan la citació comença en caixa baixa. En el primer cas, si la citació acaba amb un signe d’exclamació o d’interrogació el punt del signe ja fa la funció del punt final.
El text del programa començava de la manera següent: “Espectador d’aquesta nit: deu anys havia esperat Primera història d’Esther (o poca cosa menys), la seva estrena, perquè ningú no s’hi havia atrevit.”
“Els mites”, els preguntà el professor, “són religió, història o literatura?”
Sergi Peradejordi parlava de la cultura catalana “com un filtre a partir del qual es configura una part de la nostra realitat immediata i mediata”.
El regidor del districte confirmava que “la nota dominant ha estat el civisme”.
No es posa punt en els adjectius numerals cardinals precedits d’un substantiu.
l’any 1947, la pàgina 3450, ha sortit premiat el número 36246
Però: 3.450 pàgines
S’escriuen les indicacions horàries amb un punt entre l’hora i els minuts. En canvi, la durada del temps s’escriu amb l’abreviatura de l’hora entre l’hora i els minuts i sense punts.
A les 20.30 h comença l’espectacle.
El cronòmetre va registrar una marca d’1 h 9 min 96 s.
S’escriu un punt al final del comiat d’una carta que inclou un verb.
Rebeu una encaixada afectuosa.
Joaquim Camps
S’evita el punt final dels títols de capítol, fins i tot si hi ha un subtítol que apareix destacat tipogràficament.
La bona governació
Relacions entre Administració i ONG a casa nostra
Primera part
EL CANEMÀS DE LA RECERCA
El punt i coma
Usem una pausa intermèdia com el punt i coma per a enumeracions llargues que contenen comes. Ara bé, introduïm la darrera part de l’enumeració amb una coma si va seguida de les conjuncions i, o, ni.
Els canvis de majories electorals determinaren uns processos polítics ben diferenciats: el País Valencià es blaveritzà, és a dir, passà del PSPV-PSOE al PP; les Illes evolucionaren cap a la “valencianització” progressiva, i Catalunya derivà de l’alternança PSC-CiU al domini del PSC.
La recuperació de les llibertats democràtiques va comportar el retorn de molts artistes exiliats, que no sempre van rebre l’acollida que es mereixien després d’anys de lluita abnegada; hi ha qui no va tornar mai més, i els seus noms i la seva obra artística encara són ignorats pels seus conciutadans; d’altres difícilment veuran recopilada la seva obra, que és dispersa entre diversos museus del planeta.
Podem numerar les parts d’una enumeració. Com a primera classificació, posem xifres aràbigues en rodona i entre parèntesis. Dins d’aquesta primera enumeració, escrivim lletres en cursiva i entre parèntesis en rodona.
Per a un catalanisme unitari cal: (1) la creació d’una majoria social catalanista i (2) l’obtenció del poder per a polítiques sobiranistes. En aquest context, hi hauria tres canals per a assolir la independència: (a) la negociació bilateral amb l’Estat; (b) la desconfiguració de l’Estat des del Govern central, i (c) la confrontació democràtica i mediàtica amb l’Estat.
Escrivim un punt i coma amb un espai en blanc per separar els diferents capítols d’un mateix llibre de la Bíblia.
Mc 7,31-37; 9,9-13
Els dos punts
S’usen els dos punts per a introduir enumeracions, especificacions, exemples o citacions. Cal fer-ne un ús limitat, però.
El pròleg de Joaquim Rubió i Ors es proposa: reivindicar el passat literari gloriós, valorar la poesia popular, refusar la imitació de la literatura castellana i reclamar la restauració dels Jocs Florals.
L’itinerari proposat és el següent: de la Pleta a l’estret de les Coves i, des d’allà, a l’avenc de la Flauta.
Normalment, les biennals internacionals de poesia se centraven en un tema, per exemple: poesia i mite.
Al final de la roda de premsa l’entrenador dels groguets va sentenciar: “Aquest any guanyarem la Lliga.”
Però: A parer de l’entrenador dels groguets, “aquest any guanyarem la Lliga”.
[A parer de l’entrenador dels groguets: “aquest any guanyarem la Lliga”.]
S’evita la repetició dels dos punts en una mateixa frase.
Tots dos estaven impressionats per la quantitat de peces de valor que contenien les esglésies: armaris, reliquiaris, golfes... Però no tot era metall brillant; hi havia molt guix i cartró pintat i coure que era fals.
[Tots dos estaven impressionats per la quantitat de peces de valor que contenien les esglésies: armaris, reliquiaris, golfes..., però no tot era metall brillant: hi havia molt guix i cartró pintat i coure que era fals.]
En les escales dels mapes, utilitzem els dos punts sense espai a banda i banda. En canvi, sí que es posa un espai en blanc davant i darrere dels dos punts en expressar la divisió de dues magnituds.
El mapa és dissenyat a escala 1:250.000.
Però: La divisió 5.900 : 38 és igual a 155,26.
Els punts suspensius
Usem els punts suspensius per a representar frases inacabades de les obres literàries. En la resta d’obres, optem per l’abreviatura de l’etcètera. També poden reforçar un sentit irònic o una idea sobreentesa.
―Els éssers humans, abans, eren... ―vacil·là, i envermellí fortament―. Bé, eren vivípars.
―Molt bé ―assentí el director, en to d’aprovació.
―I quan les criatures eren decantades...
―Naixien ―el corregí el director.
―Bé, doncs, aleshores... aquests eren els pares; vull dir, no les criatures, és clar, sinó els altres.
Les iniciatives de la xarxa de biblioteques, els ateneus, les associacions, les llibreries, les editorials, etc.
Accions en les quals els havien acompanyat membres de la Guàrdia Civil (que en altre temps havia estat la seva implacable enemiga...).
No s’accepta una coma davant dels punts suspensius perquè els punts ja enclouen la pausa de la coma.
FAD, CCCB, MACBA, MNAC, MHC,...
Tots els amics de la Louki s’havien reunit al cafè Condé: en Zacharias, en Tarzan, en Jean- Michel, en Fred, l’Ali Cherif...
Escrivim sense espai en blanc les frases que comencen amb tres punts suspensius, tant si indiquen mots interromputs com si indiquen una pausa.
―La meva bossa de mà...
―Com?
―...no l’has vista pas?
Estava acabant un acudit:
―...llavors l’Eleanor es va aixecar i va dir: “Jove, esteu borratxo.” L’individu la va mirar i va dir: “Ben cert, senyora Roosevelt, ho estic.” I va afegir: “Però la diferència és, senyora Roosevelt, que demà al matí ja m’haurà passat.”
Simplement és que no m’agrada, Manuel, no m’a...grada aquest temps afegit que vivim. I menys encara mirar-me’l des de la ter...rassa d’un quinzè pis, o des d’una cadira d’invàlida quan em traus de pas...seig. Però no et preocupes, amor, que t’acom...panyaré encara una miqueta més.
El guió llarg
Indiquem amb un guió llarg el nom d’un autor citat immediatament abans en una bibliografia.
MOLAS, Isidre (2000). Diccionari de partits polítics de Catalunya (segle XX). Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
― (dir.) (2002). “Actualitat del federalisme”. Debat, núm. 16 (setembre).
Usem el guió llarg per a incisos parentètics i diàlegs. El guió de tancament cau a final de paràgraf.
Bona part dels autors modernistes ―no tots― han estat ignorats.
―No trobes que és un lloc fabulós? ―insistí en Bernat―: Podríem tornar-hi l’any vinent.―Sí, sí que ho trobo ―mentí l’Aurora.
―L’arbre té una part buida, a dalt ―va dir en Po―. El tronc té una obertura. Pots pujar-hi? Si jo pujo primer, em pots seguir?
―És clar que sí. Au, va ―va dir, i va ajuntar les mans en forma de copa. En Po va recolzar un peu sobre els palmells de la Katsa, va fer un salt i ella va alçar-lo tan amunt com va poder. Llavors la Katsa va enfilar-s’hi darrere seu. ―No et repengis en aquesta branca ―va cridar-li en Po des de dalt―. Ni en aquesta: amb un cop d’aire es trencaria. ―Va imitar els moviments d’en Po; ell s’enfilava i ella el seguia.
La tasca de l’ensenyament en privat del català i el seu ús en uns moments favorables (havia acrescut la girada de la gent d’església, l’aroma ―en singular― de Montserrat, alguns rectors i els vicaris joves) no era ben vista, però no destorbava les aigües manses d’aquell port on havia anat a raure l’esperit de tot un sector de Catalunya ―aleshores decisiu per tirar endavant.
En un diàleg, indiquem entre comes o parèntesis els incisos dins de les intervencions del narrador (però mai entre guions parentètics).
―Ei! ―vaig dir després d’haver fet la meva remenadissa, mentre m’escalfava per darrera vegada en el racó de l’escalfapanxes, abans no m’enviessin al llit―: què eren, Joe, aquelles grans canonades?
―Ah! ―digué Joe―, un altre forçat a la serena.
―Què li semblaria venir a dinar diumenge vinent? ―va dir l’April―. Si li va bé.
―Diumenge vinent? No estic segura si... ―Sabia que havia d’estar contenta, perquè havia anat a visitar-la per això (però l’única cosa que volia fer era anar-se’n d’allà i tornar a casa)―. Molt bé, d’acord.
El guió mitjà
Enllacem amb un guió els sintagmes relacionats de manera esquemàtica.
acord nord-americà – palestí
Rambla de Catalunya – carrer de la Diputació
setembre del 1990 – gener del 1991
Però: setembre-desembre del 1990
També l’usem per a indicar la temperatura, i la subtracció de les operacions matemàtiques.
–10,5 ºC
35 – 5 = 30
Escrivim el guió després de l’any d’inici de redacció d’una obra inacabada.
MARTORELL, Enric (dir.) (2006–). Diccionari d’arquitectura dels Països Catalans. Barcelona: Publicacions de la Universitat de Barcelona.
Emprem el guió per a indicar, en una taula, que una dada és inexistent.
Abstencionistes diferencials
|
Panel 1 |
Panel 2 |
Panel 3 |
|---|
| CiU |
7 |
5 |
6 |
| PSC |
6 |
9 |
11 |
| PP |
2 |
2 |
2 |
| ERC |
3 |
2 |
3 |
| Altres |
2 |
0 |
1 |
| No ho sap |
8 |
8 |
– |
| No votarà |
4 |
6 |
9 |
El guió curt o guionet
S’escriu el guió curt o guionet entre un prefix i una sigla, o bé entre un prefix i un nom propi.
anti-PHN, ex-Iugoslàvia
Escrivim el guionet en la unió de símbols i xifres, en les dates i en els usos metalingüístics que representen parts de mots.
N-II, AP-7, C-35, BV-1202
2-2-1963, abril-juny del 2001, 1950-60
la desinència -ava
Evitem marcar les relacions entre mots amb el guionet.
Amb aquest acord, podrien millorar les relacions entre el Govern espanyol i la Generalitat.
[Amb aquest acord, podrien millorar les relacions Govern espanyol-Generalitat.]
Quedem a dos quarts de vuit a la cantonada de Diputació amb Enric Granados.
[Quedem a dos quarts de vuit a Diputació-Enric Granados.]
No es parteixen els hiats a final de ratlla.
ae-roport [a-e-roport]
famí-lia [famí-li-a]
No se separen a final de ratlla les grafies de mots estrangers que representen un únic so, com ara sch (de l’alemany), ph (del llatí, francès, anglès, alemany), sh (de l’anglès i occità), sc + e, i (de l’italià) i th (del francès i anglès).
biographi-sche, nym-pharum, élé-phant, atmos-pheric, al-phabetisch,
Wa-shing-ton, créi-sher, cono-scenza, ludo-thèque, clo-theshorse
Utilitzem un guionet per a citar els versets d’un capítol d’un llibre de la Bíblia.
Mt 17,24-27 (versets 24, 25, 26 i 27)
S’escriuen amb guionet alguns nombres cardinals, fora del cas que expressin una dada imprecisa.
La Joana té vint-i-tres anys.
Però: La Joana deu tenir vint i pocs anys.
Els parèntesis
Utilitzem guions parentètics o comes per a indicar els incisos dins dels parèntesis (no pas parèntesis ni claudàtors).
Les darreres tendències postulen la retrobada d’un sentiment tràgic contemporani, al qual es pot arribar mitjançant la fragmentació, la dissolució del subjecte o la difícil restitució de la faula (tècniques posades al servei d’un nou “teatre de la catàstrofe”, que, entre altres coses, nega explícitament “la necessitat de comprensió” ―Barker, 1997―).
Eduard Márquez ha publicat dues novel·les breus (El silenci dels arbres, 2003, i La decisió de Brandes, 2006).
Es posa el punt final d’una oració entre parèntesis abans del parèntesi de tancament.
Avui l’apassionant Huckleberry Finn arriba als estudiants amb un inevitable tuf de naftalina. (Dispensin la irreverència: freqüentar els ambients desinhibits del jovent m’ha encomanat la seva insolència.)
Marquem els incisos segons un ordre de gradació que, de més a menys allunyats del text, comença amb els parèntesis, els guions parentètics i les comes. Els parèntesis enclouen un incís més allunyat del referent que no pas els guions o les comes.
Cap dels ismes ―l’utilitarisme, l’estoïcisme, l’existencialisme, el racionalisme, etc.― no s’escapa de la seva crítica despietada.
L’extensió de les tecnologies ens porta a dissociar contingut i suport. N’és un cas evident la música (en què l’intercanvi de cançons ―per exemple, en forma de fitxers mp3― esmicola el que havia estat la unitat central de difusió de la música, el disc), i res no indica que no hagi d’anar d’aquesta manera en el cas de l’assaig literari.
Evitem l’ús de parèntesis entre subjecte i verb. Podem recórrer a les comes per fer aquesta mena d’incisos.
Em salvaven la timidesa i la reserva (de paraula, sempre he estat molt reservat).
[La timidesa i la reserva (de paraula, sempre he estat molt reservat) em salvaven.]
A mi em sortia la feina per les orelles (entre altres coses per la preparació del concurs fotogràfic) i els dies se’ns feien llargs, d’una incomprensible manca de sentit.
[Malgrat la feina (que a mi em sortia per les orelles, entre altres coses per la preparació del concurs fotogràfic) els dies se’ns feien llargs, d’una incomprensible manca de sentit.]
Evitem l’acumulació de parèntesis, que pot fer perdre el fil de la lectura.
Llavors jo portava diverses vegades cada setmana a l’Espriu una o dues pàgines impreses del seu llibre, que d’altra banda era molt breu, i que s’imprimien als vespres quan ja no hi havia treballadors a la Gràfica Catalana. Aquesta impremta, situada al carrer del Doctor Dou, molt a prop del carrer del Carme, ens va fer altres serveis.
[Llavors jo portava diverses vegades cada setmana a l’Espriu una o dues pàgines impreses del seu llibre, que d’altra banda era molt breu, i que s’imprimien als vespres (quan ja no hi havia treballadors) a la impremta Gràfica Catalana (que ens va fer altres serveis) situada al carrer del Doctor Dou, molt a prop del carrer del Carme.]
En Joan Fuster, membre del jurat dels Jocs Florals juntament amb Ferran Soldevila ―que era el president―, Josep M. Llompart, Rafael Tasis i jo mateix, va comentar a la meva dona a cau d’orella que el president dels Jocs galantejava la senyora Gassol; el president era el general Catardi, un alguerès d’origen italià d’una gran presència, ja passat d’anys.
[En Joan Fuster, membre del jurat dels Jocs Florals (juntament amb Ferran Soldevila, que era el president, Josep M. Llompart, Rafael Tasis i jo mateix), va comentar a la meva dona a cau d’orella que el general Catardi (el president dels Jocs, un alguerès d’origen italià d’una gran presència, ja passat d’anys) galantejava la senyora Gassol.]
Els claudàtors
Es tanca entre claudàtors la informació que aporta el citador d’una frase.
“Potser l’olotí Esteve Junceda ha tingut una mica més de sort. [Amb tot] la seva obra pictòrica no ha aconseguit prou ressò.”
Representem el text elidit amb tres punts suspensius tancats entre claudàtors. En cas de dubte, posem el punt i seguit després del claudàtor.
“A setze anys Johann W. Goethe va entrar a la Universitat de Leipzig, en què l’eufòria de l’ambient estudiantil el va dur a ocupar-se més de la vida social que no pas dels estudis. L’estiu del 1768 va haver de tornar a Frankfurt [...]. El seu pare era un home enèrgic, amargat i autoritari, i l’obligà a canviar d’universitat per acabar els estudis de dret.”
S’escriu el mot sic en cursiva per indicar que hem reproduït literalment un mot contradictori o erroni. Es tanca entre parèntesis rodons (sic) quan apareix en el text de l’autor que escriu l’article; en canvi, es tanca entre claudàtors rodons [sic] quan s’inclou en una citació d’un autor diferent del que signa l’article.
Els pares m’havien fet entrar al col·legi. No pas per la porta que hi havia a tres metres del carreró on vivíem, on deia Asilo (sic), sinó per la porta principal, al carrer de les Carolines, sota l’epígraf Colegio.
“No us estranyi que us enviï la novel·la al despatx. He perdut la vostra adreça personal. Recordo el carrer però no recordo el número o no vull riscar [sic] que el carter sigui talòs i que la novel·la torni cap a Ginebra abans que l’hàgiu llegida.”
Usem els claudàtors per a donar informació complementària en les referències bibliogràfiques i els peus de fotografia.
RIERA, Núria (2009). Les arts gràfiques a Catalunya. Barcelona: Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya. [En curs de publicació.]
GIMBERT, Assumpció (2008). El retaule de l’Església de Santa Maria de la Geltrú. [Document inèdit.]
Foto de família dels actors de la companyia. [Reproducció de la fotografia publicada a Els llocs de la memòria, de Josep Balcells, Barcelona: Arlequí, 2007.]
S’escriuen entre claudàtors els sons i la transcripció del sistema fonètic.
els sons [p], [t] i [k]
la pronúncia d’FBI es transcriu [efәβeí]
Els signes d’interrogació i d’admiració
Escrivim només els signes d’interrogació i d’exclamació de tancament. Només els acceptem excepcionalment.
Aquella nit no podia apartar la mirada d’aquella façana monumental i de l’escalinata de pedra de l’entrada. Què pensarien si sabessin que gairebé cada dia pujava aquelles escales i que era un alumne de l’Escola Superior de Mines? Què representava per a l’Adamov, en Larronde o en Maurice Raphaël l’Escola de Mines? No res, segur.
Què hauria passat si, amb la immensa popularitat de la seva obra narrativa i teatral, Josep M. Folch i Torres no s’hagués quadrat davant la disciplina lingüística, com un combatent al mot d’ordre?
Admetem un màxim de tres signes d’interrogació o exclamació en les obres literàries, però no pas en la resta, en què només en posem un. El signe d’interrogació i el d’exclamació junts solen expressar sorpresa o incredulitat.
―És tan lleig, el Miquel!
―És lleig i cregut!!!
―Què dius, ara!?
HOME JOVE: Perdó. Un moment.
DONA JOVE: Per què m’interromps!? Sempre m’interromps quan començo a... a construir un... un discurs coherent que sobrepassi els... els monosíl·labs que tant caracteritzen les nostres converses quotidianes! Sembles la meva mare, i si vaig marxar de casa meva no va ser precisament per anar a viure amb un altre igual que ella, o pitjor i tot!!! Ni perdó ni un moment!!! Estava parlant jo i seré jo qui continuaré parlant!!! A veure si ja comencem a canviar les coses en aquesta casa de merda, almenys en aquesta!
Emprem el signe d’interrogació de tancament per a indicar, en una taula, que una dada és incerta.
| Magrib |
Capital o ciutat més gran |
Població capital 106h. (1995) |
| Algèria |
Alger |
3,70 |
| Líbia |
Trípoli |
3,27 |
| Marroc |
Casablanca |
3,27 |
| Mauritània |
Nouakchott |
? |
| Tunísia |
Tunis |
2,04 |
Les cometes
Usem les cometes altes en les obres de referència i els llibres de text i les cometes baixes en les obres literàries. D’acord amb la jerarquia, dins de les cometes altes (“ ”) emprem les cometes baixes (« »), i dins de les cometes baixes, les cometes simples (‘ ’).
En la carta de Pompeu Fabra s’evidencia que Josep Queralt es delia per reprendre l’editorial: “[En la vostra carta] Em dèieu també com frisàveu per la prompta resurrecció de la col·lecció «A Tot Vent».”
S’empren les cometes de tancament a l’inici d’un paràgraf per a indicar que la intervenció correspon al mateix personatge. Aquestes cometes no tanquen al final.
―No us contaré pas la meva vida per peces menudes, com en una cançó o bé en una història de les que hi ha als llibres ―va començar―. Us la diré curta i amatent, i us la posaré tot seguit en una bocada d’anglès.
”De totes n’he passades, si fa no fa, llevat de la forca. He estat més tancat amb pany i clau que no pas una urna per al te, d’argent massís. He estat carretejat ací i carretejat allí, i bandejat d’aqueixa ciutat, i bandejat d’aquella altra, i estacat al cep i fuetejat i turmentat i trasbalsat.
”Tinc tanta d’idea d’on vaig néixer, pel cap alt, com vós mateix. Em vaig adonar que era al món, per primer cop, a Essex, robant pastanagues per viure. Algú m’havia plantat, un home, un estanyapaelles; i se n’havia emportat el foc i m’havia deixat en la gelor.
Parlava d’una manera tota manyaga i era un trumfo en els estils de la gent mudada. I altrament era ben plantat.
Escrivim les citacions en català i en llengües estrangeres entre cometes, fora de les que apareixen en un paràgraf a part, sagnades, amb una blanca per damunt i una per sota, i un cos més petit. Per a l’ús del punt en les citacions, vegeu l’apartat El punt.
L’editor Jason Epstein recorda que, abans dels vuitanta, en el mapa editorial nord-americà “fins i tot els editors més importants depenien dels fons dels seus catàlegs i consideraven els best- sellers com a «accidents afortunats».
Al replà, ens va mirar llargament a l’un i a l’altra. Després em va recitar: “Le ciel est comme la tente dechirée d’un cirque pauvre.”
A propòsit de la dinàmica que va crear el teatre privat, un crític de teatre feia la valoració següent:
En aquest país l’empresa privada tradicional ha determinat propostes escèniques en què més aviat es ven una “marca de companyia” (diguem-ne Joglars, Comediants, Dagoll Dagom, La Fura dels Baus, etc.) que no pas un espectacle concret.
Usem les cometes per a les referències de parts d’una obra, articles, ponències, conferències, taules rodones, exposicions, lemes, eslògans i campanyes, i poemes i cançons quan van acompanyats del títol del recull en què s’inclouen. També usem les cometes per a marcar els títols citats dins d’un altre títol.
BATLLE I JORDÀ, Carles (2002). “La nouvelle écriture dramatique en Catalogne: de la poétique de la soustraction à la littérarisation de l’expérience”. Études Théâtrales, núm. 24-25 (2002), pàg. 134-142.
Joan Manuel Serrat va popularitzar el poema “Res no és mesquí”, de Joan Salvat-Papasseit, publicat a L’irradiador del port i les gavines.
La ponència “El tractament de la música en els mitjans de comunicació” es va incloure en el volum II Jornades de Música (Educació Infantil, Primària i Secundària).
Pilar Parcerisas va recomanar vivament l’exposició “L’exaltació del llibre al vuitcents”.
Aproximació a “Visions & cants”, de Joan Maragall
Remarquem amb cometes els dobles sentits o la ironia. En els casos en què l’ús figurat recaigui en un estrangerisme no adaptat al català, mantindrem les cometes i ens estalviarem la cursiva per no carregar tipogràficament el text.
Una generació diguem-ne “jove” de crítics.
Eren tan “alternatius” que accedien a totes les ajudes públiques.
S’ha abusat de termes buits com “postmodernitat”, “simulacre”, “espectacle”, “posthumà”, “post-ready-made”, “micropolítica”.
Emprem les cometes simples per a descriure el significat d’un mot.
La paraula “meravella” prové del llatí mirabilia (‘coses admirables’).
La traducció literal del grec enthousiasmos és ‘ésser posseït pel déu’.
Marquem amb cometes simples i rodona la traducció de títols d’obres artístiques.
Be happy (‘Sigues feliç’)
Aveux et anathèmes (‘Confessions i anatemes’)
La barra inclinada
Utilitzem la barra inclinada per a indicar una alternança, en algunes abreviatures i per a delimitar els fonemes. Deixem un espai en blanc davant i darrere de la barra si enllaça dos mots diferents.
Amics/gues,
Va presentar la conferència “Ciència teòrica / ciència aplicada”.
PUIG, Joaquim (2003). L’arquitectura de la plana de Lleida. Lleida: Institut d’Estudis Ilerdencs / Pagès Editors.
a/ (‘a l’atenció de’), c/c (‘compte corrent’)
els fonemes /b/, /d/ i /g/
Evitem l’ús de la barra inclinada per a unir les conjuncions i i o que expressen una suma o una alternativa.
Voldria fer algun curs de ioga o de dansa, o de totes dues coses, el proper semestre.
[Voldria fer algun curs de ioga i/o dansa el proper semestre.]
La pleca
Utilitzem la pleca [|] per a indicar el canvi de vers d’un poema citat a ratlla seguida.
Va començar a recitar Ausiàs March: “Així com cell qui en lo somni⋅s delita | e son delit de foll pensament no ve, | ne pren a mi, que⋅l temps passat me té | l’imaginar, que altre bé no hi habita.”
S’empra la pleca per a separar les accepcions d’entrades lexicogràfiques, i la doble pleca [||], per a les subaccepcions.
magnificència f Qualitat de magnífic. | Liberalitat plena de grandesa.
esclatar [әsklәtá] v intr (una bomba, un explosiu) exploser. | (un globus, un pneumàtic) éclater. || (un xàfec, una tempesta) éclater. || (la llum) briller.
L’espai en blanc
Deixem un espai en blanc entre una xifra i un signe (fora dels percentatges, i també del dòlar i la lliura, que s’escriuen davant la xifra i sense espai). No deixem espai en blanc entre les inicials d’un nom compost.
25 ºC, 1.250 €
80 × 30 : 20 = 120
Però: el 76%, el 100‰
$350, £55
J.V. Foix, J.M. Castellet, L.M.ª Anson