i incidir | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

incidir

Etimologia: del ll. incidĕre ‘caure dins’ 1a font: 1803, DEst.
    verb intransitiu
  1. antigament Incórrer en un error, una falta, etc.
  2. antigament Sobrevenir, produir-se, plantejar-se accessòriament o fortuïtament.
  3. física Topar un projectil, una radiació, etc., sobre una superfície.
  4. Repercutir, una cosa, en una altra. L’augment dels preus incidí positivament en l’economia del país.
incidir
Llegir més...