i vila | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

vila

Compareu: vil·la
Etimologia: del ll. vg. vīla, ll. cl. vīlla ‘masia; residència dels ambaixadors quan no eren admesos a Roma’ 1a font: s. XI
    femení urbanisme
    1. Població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per a distingir-se dels pobles.
    2. vila franca història Vila nova de creació reial en territori que gaudia de franqueses concedides per sobirans amb anterioritat.
    3. vila nova història A l’edat mitjana, nucli urbà format al voltant d’una ciutat o vila emmurallada; burg, raval.
    4. vila nova història Del segle XIII al XVI, població creada en virtut de carta de població o privilegi atorgat per la corona o per baró.
    1. Nom amb què hom designa el nucli de població, per distingir-lo de la resta del terme, del camp.
    2. fora vila locució adverbial Al camp, fora del nucli de població.
vila
Llegir més...