Baltasar Abadal i Vallès

(Manresa, Bages, segle XIX — Barcelona, 1937)

Empresari, operador i director

Vida i obra

Al desembre del 1899 inaugurà a Manresa el cine Gaumont, i el 1901, el Principal. Muntà circuits de locals a Barcelona (Triunfo, Letamendi i Bailén) i a Manresa (Principal, Conservatori i Letamendi). El 1902 creà a Barcelona un taller adreçat a pintar pel·lícules i posteriorment fundà amb el seu nom uns laboratoris que feien el tiratge de negatius, positius i títols. Aquests primers anys del segle XX també s’inicià com a operador de reportatges, alguns en combinació amb la casa Urban. Entre les seves filmacions cal remarcar l’actualitat enregistrada a Madrid: Boda del rey Alfonso XIII y atentado del anarquista Morral, amb imatges de l’atemptat contra els reis del 31 de maig de 1906. A Barcelona establí un despatx destinat a la importació i venda de pel·lícules, com a representant de les cases Pathé, Gaumont o Star Films de Méliès, i també de títols de les firmes Warwick Trading i Urban d’Anglaterra. Durant la dècada del 1910 amplià el negoci: muntà sucursals arreu d’Espanya i disposà també d’agents compradors en diverses capitals d’Europa. L’any 1915 fou un dels redactors del reglament de la Mútua de Defensa Cinematogràfica Espanyola, i durant la Primera Guerra Mundial coproduí i distribuí el noticiari Cine Gazette, amb dues edicions setmanals. El 1916 assumí la representació de Films Lumière de París i l’any següent fundà la productora Manufactura Cinematogràfica Lotos Film (Edicions Abadal), per a la qual rodà films d’episodis (1919), com també ho feu per a l’Empresa Cinematogràfica Clador Films (Furnó i Cia). Aquest mateix any dirigí els seus primers llargs: Sueño o realidad, aventures policíaques amb intèrprets molt populars, o El rey de las montañas, drama de correcta estructura narrativa, bona interpretació i fotografia de Josep Gaspar. La decadència de la producció catalana i el poc èxit dels films d’episodis el feren retornar al reportatge i al documental industrial. També fou el fotògraf exclusiu de la II Fira Oficial de Mostres de Barcelona (1921). Amb l’aparició del cinema sonor muntà els Estudis Sonors Abadal a Gràcia, dedicats al doblatge, i rodà els llargs El Nandu va a Barcelona (1929-31) i El senyor Ramon (1932-33), que no enllestí del tot. També disposà d’un estudi de rodatge a l’aire lliure amb laboratori propi, i durant la dècada del 1930 seguí fent reportatges i documentals. Al final del 1936 produí el curt A Federico García Lorca (1937, Justo Labal).

Altres films

1905 Reportajes sobre Barcelona (curtmetratge documental).

1906 Escenas del entierro de la infanta María Teresa (curtmetratge documental).

1907 Manresa, vista de actualidad (curtmetratge documental); Descarrilamiento del puente de la Noguera (curtmetratge documental).

1910 "La Flor del Día". Una visita a la fábrica de pastas Saula, en Calella (curtmetratge ind.).

1911 Catástrofe ferroviaria en la línea del Norte, entre Viladecavalls y Olesa (curtmetratge documental).

1915 Cemento Graphilatum i Aplicaciones de Graphilatum (2 curtmetratge ind.).

1919 Fábrica de cemento Portland artificial Sanson (curtmetratge ind.).

1920 Los buitres de la aldea; El oprobio; Tenacidad.

1923 ¡Cuánto he sufrido por ti, Marieta!; Ellas y ellos.