L’any 1899 fou elegit diputat conservador per Vic, però al congrés es declarà regionalista. Membre directiu de la Lliga Regionalista des de la seva fundació (1901), fou president de l’Ateneu Barcelonès (1902) i de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, i regidor de Barcelona (1903 i 1911). Fou elegit senador per Barcelona (1907-18). El 1917, a Barcelona, presidí l'Assemblea de Parlamentaris i el mateix any ingressà a la comissió d’acció política de la Lliga Regionalista, que presidí des de llavors fins al 1936. El 1924 fou elegit degà del Col·legi d’Advocats de Barcelona, però, el 1926, el govern de Primo de Rivera el destituí, l’empresonà i el confinà a Alcalà de Xivert (Baix Maestrat). Fou diputat a les corts de la República i al parlament de Catalunya, i en ambdós llocs presidí la minoria de la Lliga. Atacà el govern de la República per l’expulsió dels jesuïtes, i el de la Generalitat per la llei de Contractes de Conreu. En esclatar la guerra civil de 1936-39 emigrà a França i Itàlia, d’on va tornar finalitzat el conflicte. Des d’aleshores restà apartat de la vida política.
Ramon d’Abadal i Calderó
© Fototeca.cat
Polític i advocat.