Succeí (1073) al seu avi Badis i fou més inclinat a les lletres que a la política. Per tal d’aturar l’avanç dels cristians s’alià amb l’emir almoràvit Yūsuf ibn Tašfīn, i aquest acabà apoderant-se de Granada i exiliant-lo al Marroc, on morí. Deixà escrits uns comentaris a l’Alcorà i unes memòries.