Fill del governador Isḥāq ibn Ġānīya. Intervenia en l’expedició organitzada (1184) pel rei ‘Alī ibn Ġānīya contra els almohades d’Àfrica, quan s’assabentà que les illes havien caigut a les mans dels partidaris dels almohades. Retornà a Mallorca (1187) i reeixí a apoderar-se'n; no pogué recuperar Eivissa, ocupada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī, però sí Menorca. Per refer l’economia illenca establí relacions amb Gènova i Pisa i protegí el cors. Durant el seu regnat els intents almohades de conquerir les Balears s’havien repetit sense èxit, però el 1203 el califa al-Nāṣir aconseguí de derrotar ‘Abd Allāh, l’executà i incorporà les illes a l’imperi almohade.