Una vegada mort el seu pare Almansor (1002), el succeí en el regiment del califat, tot mantenint Hišām II com a sobirà de dret. Exercí una hegemonia sobre els regnes del nord de la península, en les disputes dels quals actuà sovint d’àrbitre. Les ràtzies contra llurs territoris li valgueren el nom d’Al-Muẓaffar (‘el triomfador’); en una d’elles devastà el sud dels comtats de Barcelona, de Manresa i d’Urgell (1003). Morí a punt d’emprendre una altra expedició, potser emmetzinat pel seu germà Sançol.