Acusats de donar sepultura als cossos dels cristians executats, i no havent volgut abjurar llur fe cristiana, haurien estat morts el 250, durant la persecució de l’emperador Deci. Foren enterrats al cementiri Poncià de Roma; sant Abdó i sant Senén són commemorats per l’Església Catòlica el 30 de juliol. Sembla que llurs cossos foren traslladats a l’abadia de Soissons (França), al segle IX. Però a Arles (Vallespir) es conserven unes relíquies atribuïdes a aquests dos sants, les quals, segons una versió llegendària, foren sol·licitades a Roma per un abat del monestir de Santa Maria d’Arles. Allí es troba un retaule, barroc, de Llàtzer Tremulles.
A molts indrets dels Països Catalans aquests sants esdevingueren patrons de les confraries d’hortolans, fet que els ha convertits en tema de retaules de capelles gremials, com el de Jaume Huguet a Sant Pere de Terrassa (conservat a l’església veïna de Santa Maria).
En la literatura catalana, les vides de sant Abdó i sant Senén han donat tema a nombroses obres: goigs, narracions en prosa (Joan Baptista Anyes, València 1542, Miquel Llot de Ribera, Perpinyà 1591; anònims rossellonesos, 1841, 1859), teatre (tragèdies rosselloneses anònimes dels segles XVII i XVIII). A Sueca i a Cullera (Ribera Baixa) existeixen dos santuaris d’aquests dos sants, que, invocats contra les pedregades, reben el nom de sants de la Pedra. A d’altres indrets són anomenats sant Nin i sant Non o, com a Llucmajor (Mallorca), sant No i sant Ne.