Responsable del departament d’escenificació i dramatúrgia de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona entre el 1995 i el 2003, ha continuat la tasca divulgativa i d’investigació al voltant del fet teatral.
És autor de les peces teatrals: Home tocant el flabiol damunt d’un núvol (1971), El bon samarità, càntir amunt, càntir avall... (estr. 1976, premi Joan Santamaria), El collaret d’algues vermelles (1979, escrita amb Jaume Melendres, premi Crítica Serra d’Or), Despertar glaçat de primavera (1983, premi Ignasi Iglésias 1982), La temporada d’hivernacle (1987), La ruta del salmó (1985, premi Ignasi Iglésias 1984) i Eclipsi (1986).
Ha escrit els assaigs La representació teatral. Introducció als llenguatges del teatre actual (1983), Artaud i el teatre (1989), i els articles “El trasllat de miralls” (1990), “La poesia escènica de Joan Brossa i el sentit de l’aventura contemporània” (1994) i “Drama” (dins Teoria literària, 1997), entre d’altres. Posteriorment també ha publicat els estudis Boal contra Boal (2001), Els Joglars/Espais (2002), coincidint amb la celebració dels quaranta anys d’aquesta companyia, Teoria literària (2008) i Introducció a l’estudi de la literatura (2009, juntament amb Enric Sullà, Pere Ballart, Jordi Julià et al.). El 1989 guanyà el premi Prudenci Bertrana amb la novel·la La dona sense atributs (1990), escrita amb Jaume Melendres. Ha traduït Santa Joana dels Escorxadors, de Bertolt Brecht (1976), i ha escrit també guions per a la televisió: Una bassa d’oli i Concert impuntual, emesos el 1977 pel circuit català de TVE. Col·laborà com a crític a la revista Pipirijaina i publicà diversos articles d’investigació a Estudis Escènics.