Nasqué al començament del segle XII. Ocupà alts càrrecs administratius i obtingué el títol de nasī (‘príncep’). L’any 1116 escriví en hebreu una Geometria pràctica, traduïda al llatí per Plató de Tívoli (1145) (versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1931). És autor també d’un tractat d’agrimensura i d’àlgebra, d’un Càlcul dels astres, d’El llibre de la intercalació, on compara el calendari hebreu amb l’àrab i el cristià, i de nombroses obres matemàtiques i astronòmiques que contribuïren a la difusió de la ciència aràbiga en el món occidental.
Com a filòsof, marcadament neoplatònic, escriví Hegyon hanéfes (‘Meditació de l’ànima’) i un llibre d’exegesi messiànica, Měguil·lat ha-měgal·lé (versió catalana de Millàs i Vallicrosa, 1929).