Abū-l-Ṣalt Umayya

(Dénia, 1067 — El Mahdia, Tunísia, 1134)

Metge, filòsof i teòleg.

Deixeble a Dénia del qui fou cadi de València al-Waqašī, de qui heretà la cultura enciclopèdica. Recorregué Al-Andalus i el nord d’Àfrica. L’any 1095 es trobava a Alexandria, d’on fou expulsat per haver fracassat en l’intent de recuperar una nau naufragada carregada de coure i passà a la cort dels zírides de Tunis, on fou molt ben acollit. És autor de nombroses poesies i d’una obra de música. La seva obra filosòfica Taqwīm al-Diḥn (‘Rectificació de la ment’) recull la lògica dels quatre primers llibres de l'Organon aristotèlic i de l'Isagoge de Porfiri i tracta de la demostració des d’un punt de vista material. Escriví també un Tractat dels medicaments simples i diverses obres matemàtiques i astronòmiques, entre les quals destaca un Tractat sobre l’ús de l’astrolabi.1> Arnau de Vilanova traduí de l’àrab alguns dels seus escrits mèdics.