Governà València autònomament i se'n titulà rei, malgrat que es reconeixia com a subordinat del califa almohade. L’any 1225 hagué de retre vassallatge a Ferran III de Castella; aquest fet, que vulnerava els acords entre el rei de Castella i Jaume I sobre les zones de reconquesta, obligà Jaume I a adoptar una posició de força davant Abū Sa'īd, que hagué de sotmetre's al rei català (1226). La incapacitat de fer front als seus enemics en són exemple la derrota a mans del murcià Ibn Nūd i la insurrecció de Zayan ibn Mardaniš l’obligà a fugir a Sogorb i a ratificar el pacte del 1226 amb Jaume I. Pel tractat de Calataiud (1229) i pels acords del 1232 i 1236, Abū Sa'īd es lligà cada vegada més a Jaume I fins a cedir-li tots els rèdits que encara s’havia reservat als darrers acords, junt amb la quarta part de tot el territori que conquerís, sense cap remuneració ni despesa. Després de perdre tota esperança de recuperar el seu regne de València, renegà l’islam i fou batejat amb el nom de Vicent; donà a l’església de Sogorb la comarca de l’Alt Millars.