Plató hi ensenyà des del 387 aC. Era una comunitat destinada al culte de les muses i a l’estudi de la matemàtica, la música, l’astronomia i la divisió i la classificació, que Plató considerava com una propedèutica a la dialèctica. Irradiava també una influència política. Tingué tres períodes: l'Acadèmia antiga, els principals representants de la qual són Espeusip, Xenòcrates, Heràclides del Pont i Crates; l'Acadèmia mitjana, iniciada per Arcesilau, i l'Acadèmia nova, iniciada per Carnèades, les dues darreres de predomini escèptic. A partir de Filó de Larissa i Antíoc d’Ascaló, la filosofia de l’Acadèmia es bifurcà en un corrent neoplatònic (Procle) i un d’eclèctic. Justinià la féu clausurar el 529.