El 1945 ocupà per primera vegada el poder amb l’elecció a la presidència de Rómulo Betancourt (1945-48) i de Rómulo Gallegos (1948). Fou prohibit després del cop d’estat que posà fi al mandat d’aquest darrer (1948). Caigut el dictador Pérez Jiménez (1958), el partit tornà a ocupar el poder amb els presidents Betancourt (1959-64), Raúl Leoni (1964-69), Carlos Andrés Pérez (1974-79) i Jaime Lusinchi (des del 1984), en alternança amb la formació demòcrata-cristiana COPEI. Partint d’actituds esquerranes, derivà cap a posicions de centredreta els anys 1960-70, i adoptà després una definició socialdemòcrata i s’adscriví a la Internacional Socialista.