La geografia
Estès al llarg de 600 km, de NW a SE, comprèn les illes majors de São Miguel, Terceira i Pico i les menors de Flores, Corvo, Faial, São Jorge, Graciosa, Santa Maria i Formigas. Totes són d’origen volcànic, amb un relleu muntanyós (2.320 m al Pico Alto, illa de Pico) de costes escarpades. L’arxipèlag recolza damunt una plataforma suboceànica, l’altiplà de les Açores. De clima plujós (més de 800 mm anuals) i temperat (entre 14°C i 22°C de temperatura mitjana), amb poca variació estacional, sobre un sòl fèrtil, el principal recurs econòmic és l’agricultura (moresc, ananàs, xicoira, te, bleda-rave, cereals, tabac, cítrics). La ramaderia (vaques holandeses o cabres) s’alimenta dels prats artificials i dóna lloc al comerç de formatges i mantegues. Pico i Faial són estacions de pesca (balena, catxalot). Els seus ports (Ponta Delgada, Angra do Heroismo) i aeroports (Ponta Delgada i Terceira) fan de les Açores una escala en les rutes transatlàntiques. Són dividides en tres districtes: Horta, Angra do Heroismo i Ponta Delgada.
La història
Gonçalo Velho Cabral arribà el 1432 a Santa Maria i vint anys després totes les illes eren ja conegudes o colonitzades pels portuguesos. Faial, havent estat cedida per Alfons V a Elisabet de Borgonya, atragué immigrants flamencs (d’ací el nom d'Ilhas Flamengas que hom donà també a l’arxipèlag). El 1582 fou escenari de la lluita entre António, prior de Crato, i Felip II, que decidí l’annexió de Portugal a Castella. L’arxipèlag serví de base a Pere I per a reconquerir (1834) Portugal de mans dels miguelistes. Durant la Segona Guerra Mundial, Portugal hi autoritzà la instal·lació de bases aèries i marítimes aliades, posteriorment sota control de l’OTAN. El 1974 les illes reberen un estatut d’autonomia provisional i el 1980 un de definitiu.