Féu la primera exposició com a pintor el 1935 presentat per Jean Cassou. El mateix any rebé el premi Blumenthal de gravat. Ha il·lustrat obres literàries, tals com les Chimères de Gerard de Nerval. L’estil dels seus gravats amb ritmes enèrgics, contrastos de negre i blanc ratllats, passa sovint als seus cartons de tapisseria. A partir dels anys 1939-40 es dedicà a l’escultura. La primera obra important, Gisant (1943), li valgué l’amistat de Picasso. Per a l’estrena de l’obra de Jean-Paul Sartre Les mouches, dirigida per Charles Dullin (1944), creà, ultra les decoracions i els figurins, unes escultures de grans dimensions; d’aquesta experiència arrenca el seu intent de síntesi entre escultura i arquitectura. L’escultura esdevé art monumental inspirat en un expressionisme postcubista que sovint arriba fins a l’abstracció. Monument au Prisonnier Politique Inconnu (1952), Sculpture en béton (de 22 m de llargada) (1955) i Phare des morts, monument pour Auschwitz (de 60 m d’alçària) són obres típiques d’aquest escultor.