Els seus treballs com a llatinista i l’amistat amb Dryden li valgueren una pensió de l’estat que li permeté de viatjar per Europa del 1699 al 1704. De retorn a Anglaterra inicià la seva carrera política, al costat dels whigs , com a diputat (1708), primer secretari del virrei d’Irlanda (1709) i secretari d’estat (1717). L’any 1718 deixà la política i es retirà amb una elevada pensió al Holland House (Kensington, Londres), on morí un any després. De les seves obres, que comprenen gèneres molt diversos, destaquen l’epístola poètica A Letter from Italy (1704), el poema The Campaing (1705), escrit amb motiu de la victòria de Blenheim, i la tragèdia Cato (1713). El 1709 entrà a la redacció del periòdic The Tatler (1709-11) que dirigia el seu amic Richard Steele, amb qui fundà el diari The Spectator , que es publicà en 1711-12, i en una segona etapa, sense la col·laboració de Steele, el 1714. Amb aquesta activitat periodística, Addison intentà d’arribar a un públic majoritari; deixà l’erudició i practicà una literatura de tipus moral, que propugnava unes normes de vida basades en el classicisme i el racionalisme més estrictes. Així, creà una galeria de personatges que tipificaven la societat anglesa previctoriana, entre els quals sobresurt sir Roger de Coverley, personificació del gentleman conservador i amesurat. Les planes de The Spectator tingueren una gran difusió a Anglaterra i arreu d’Europa. Joan Soler i Sanç féu una adaptació en vers català, el 1779, d’un dels texts morals d’Addison, titulat Safira.
Joseph Addison
© Fototeca.cat
Escriptor i polític anglès, graduat a Oxford el 1693.