Començà la seva tasca lingüística estudiant llatinitat medieval (addi cions al glossari de Du Cange), però la seva obra més important és el Grammatisch-kritisches Wörterbuch der hochdeutschen Mundarten (‘Diccionari gramàtico-crític dels dialectes alt-alemanys’), publicat a Leipzig (1774-86), que contribuí notablement a la codificació d’aquest idioma. Del 1759 al 1761 fou professor del Gymnasium protestant d’Erfurt (Turíngia) i, des del 1787, conseller de la cort i director de la biblioteca de Dresden.