i Alfred Adler | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Alfred Adler

història de la medicina hist med i psiquiatria psiq
Psiquiatre austríac, fundador de l’escola de psicologia individual.
Viena, 7 de febrer de 1870 — Aberdeen, Escòcia, 28 de maig de 1937

El 1895 es graduà en medicina a Viena i el 1898 publicà el seu primer estudi: Gesundheitsbuch für das Schneidergewerbe (‘Llibre de salut per a la professió de sastre’) on remarcava la importància del context social de l’individu per al seu desenvolupament psicològic. El seu interès per la medicina psicosomàtica el portà a examinar molts infants afectats d’insuficiències i de defectes orgànics: fruit d’aquestes observacions seria l' Studien über die Minderwertigkeit von Organen und ihre seelische Kompensation (‘Estudis sobre la insuficiència d’òrgans i la seva compensació anímica’) (1907). A partir del 1900 començà a interessar-se per l’obra de Freud, del qual esdevingué, juntament amb Jung, deixeble i col·laborador. L’any 1911, però, se'n separà tot sostenint que la voluntat de poder és més important en la formació del caràcter que l’impuls sexual, i organitzà el Verein für freie psychoanalytische Forschung (Societat per a la lliure recerca psicoanalítica). L’any següent fundà la Zeitschrift für Individualpsychologie (‘Revista de Psicologia Individual’) i publicà Uber den nervösen Charakter (‘El caràcter nerviós’). Durant la Primera Guerra Mundial fou metge al front rus i, novament a Viena el 1916, ocupà la direcció d’una clínica per al tractament dels shocks . El 1918 publicà una de les seves obres fonamentals: Praxis und Theorie der Individualpsychologie (‘Teoria i pràctica de la psicologia individual’). El 1919 organitzà a Viena els primers consultoris psicopedagògics , amb l’ajut del govern austríac, obra que atragué l’atenció internacional i fou seguida a Alemanya, a Holanda i als EUA. Clausurats el 1939 pel govern nacionalsocialista austríac, foren reoberts el 1946. El 1926 professà a la Columbia University de Nova York, als EUA, país que visità diverses vegades fins que el 1935 s’hi traslladà definitivament amb la seva família. D’aquesta època són diverses obres importants: Understanding Human Nature (‘Coneixement de la natura humana’) (1927), The Education of Children (‘L’educació dels infants’, 1930), The Pattern of Life (‘La norma de vida’, 1930). Segons Adler, el sentiment primari és el sentiment d’inferioritat: el subjecte tracta de superar-lo amb l’afany de fer valer la pròpia existència enfront dels altres. La neurosi es forma a partir del conflicte entre la situació real de l’individu i les pròpies aspiracions ( complex d’inferioritat ), que tendeix a assolir seguint impulsos morbosos. L’actitud de rebuig del propi paper social, Adler l’anomena protesta inconscient (la protesta viril de la nena n'és un exemple). Per Adler els somnis constitueixen la preparació inconscient d’accions futures, és a dir, un assaig de projecte vital. En l’ensenyament, les seves teories han tingut utilitat especialment en la reeducació dels caràcters deformats dels infants.

Col·laboració: 
JFM / NSa / PSG
Llegir més...