En produir-se la invasió russa a Finlàndia, dirigí la resistència, però fou vençut i hagué d’exiliar-se d’aquest país (1808). Amb Adlersparre, preparà la revolta que des tronà Gustau Adolf IV (març del 1809) i donà el poder al duc Carles (regent fins el 1796), amb el nom de Carles XIII. Aquest el nomenà conseller d’estat (1810) i comte d’Adlercreutz (1814).