Sara, que era estèril, la donà per concubina a Abraham per tal que tingués descendència; el fill d’Agar fou Ismael. Quan, més endavant, la mateixa Sara tingué un fill, Isaac, temé que Ismael no fos l’hereu i persuadí Abraham que expulsés Agar i el seu fill, a qui els àrabs consideren llur avantpassat. Pau, en l' Epístola als Gàlates , creà una al·legoria referent a les dues aliances, la vella i la nova, i utilitzà Agar com a símbol de la primera, la de la servitud de la llei (Antic Testament).