Lluità contra l’oligarquia regnant i, després de diverses derrotes, aconseguí el poder (317 aC). Fou nomenat estrateg amb plens poders. Castigà durament els seus adversaris i promulgà unes mesures que el feren molt popular: anul·lació de deutes i redistribució de les terres. El seu objectiu era el domini sobre totes les ciutats gregues de Sicília. Els seus enemics polítics obtingueren l’ajuda dels cartaginesos, contra els quals lluità. En una audaç i brillant maniobra desembarcà a l’Àfrica i posà en perill la mateixa Cartago, però, vençut, tornà al seu país, on la seva crueltat provocà una revolta. El 306 aC signà la pau, i l’any següent es proclamà rei de Siracusa, a imitació dels diàdocs. Més tard estengué el seu control sobre el sud d’Itàlia. Després de mort, Siracusa tornà a la democràcia.