Nomenat mestre de l’escola de Tuïr l’any 1780, actuà com a empresari de les representacions teatrals celebrades a benefici de l’església, i al seu voltant s’aplegaven els dramaturgs més importants del període neoclàssic del Rosselló (Grup de Tuïr). Fou un fervent partidari de la Revolució des del començament, i el 1791 dirigí, com a funcionari del jutge, la liquidació dels béns confiscats als emigrats. Almenys des del 1792 féu d’impressor i estampà diverses obres literàries, l'Ordo divini officii (1797) del bisbe constitucional de Perpinyà Gabriel Deville i el Calendari curiós i útil almanac rossellonès (1792), publicat en francès a partir del 1795. Al desembre del 1800, durant el Consolat, fou empresonat per motius polítics fins al març del 1801. El 1802 s’establí d’impressor a Perpinyà, però tornà aviat a Tuïr a reprendre les seves funcions pedagògiques.