Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres (de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent), és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres . Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives. La terra de conreu està molt repartida i és conreada generalment pels propietaris, llevat d’algunes finques, conreades per parcers i, més rarament, per arrendataris. L’emigració cap a les ciutats ha reduït la població del municipi. La vila d’Agres (531 h [2006], agresans; 722 m alt.) està situada en un coster al peu de la serra de Mariola. Fou repoblada per cristians pocs anys després (1255) de conquerida per Jaume I; als s. XVI i XVII era senyoria de la família xativina dels Calataiud. Conseqüència de la proximitat de la vila a la zona muntanyosa fou el tràfic que feien els seus habitants durant l’estiu amb la neu de la Mariola, acumulada durant l’hivern en geleres preparades a la roca. Damunt mateix de la població, assentat sobre la roca, es troba l’antic castell, dins el qual, per tal de tenir-hi cura d’un santuari dedicat a la Mare de Déu del Castell (o Mare de Déu d’Agres ), fou fundat el 1578 un convent franciscà encara subsistent. Dins el terme municipal, a la mola del Frare, hi ha restes d’un poblat de l’edat del bronze.
