Fundada el 1912 per un grup de cantaires de l’Orfeó Català, tenia per objectiu fomentar la pràctica de l’excursionisme i els esports de muntanya. Entre els seus socis fundadors, que tenien el suport d’Ignasi Folch i Torres, hi havia Emili Vendrell, Emili Jové --president fins el 1933--, Jaume Jorba i Francesc Pi. També ha estat al capdavant d’iniciatives de l’àmbit social, i organitzà els actes a favor dels damnificats per l’incendi de les Gavarres el 1928 i l’homenatge a Jacint Verdaguer celebrat al santuari de la Mare de Déu del Mont, el 1932. El 1917 s’inicià la publicació d’un butlletí informatiu de les activitats socials. El 1933 es crearen les seccions de muntanya, la femenina i la de minyons i, dos anys després, la d’estudis i la comissió de cultura. Després de la Guerra Civil, l’agrupació recuperà les seccions de muntanya (1940) i d’estudis (1944) i anys més tard es consolidà amb la creació de noves seccions com la d’escalada, la d’esquí, la infantil i l’equip de recerques espeleològiques. El 1946 s’instaurà el Trofeu Gaston Flegenheimer d’esquí per a principiants, que tenia lloc a la Molina i en alguna edició a Núria. Es constituïren delegacions de l’agrupació a Reus (1956) i a Vilafranca del Penedès (1960). Al començament dels anys seixanta dugueren a terme diverses ascensions als Pirineus i senyalitzaren senders a la vall Ferrera, i també ha organitzat algunes expedicions als cims més alts del món, entre els quals destaquen les del Cho Oyu i l’Everest, a l’Himàlaia, i el Vinson, a l’Antàrtida.
L’any 2009 tenia 480 socis i les seccions de muntanya, d’escalada i d’alta muntanya (SEAM), d’esquí, d’esquí de muntanya, de raquetes, d’espeleologia (ERE), de cultura, de bicicleta de muntanya, de fotografia i infantil. Fins el 1933 tingué diverses seus, i aquest any s’establí a la plaça del Pi, al Barri Gòtic de Barcelona, on romangué fins l’any 2008, que es traslladà a un local del barri de la Sagrada Família. L’any 2013 l’entitat rebé la Creu de Sant Jordi.