Estudià lleis a Sevilla i a Madrid. Participà a la Vicalvarada (juny del 1854), i fou secretari de les corts constituents que es reuniren al novembre. Diputat per Còrdova (1855), s’afilià a la Unión Liberal d’O'Donnell. Fou governador de Madrid (1858-60), vicepresident de les corts (1861) i ministre de foment (1861) i de governació. En perdre el poder els liberals (1866), intervingué en l’organització de la Revolució de Setembre del 1868, després de la qual defensà una monarquia constitucional i hereditària. Fou ambaixador a França, ministre d’estat als governs de Sagasta i vicepresident del consell liberal, però dimití poc temps després.