La seva primera novel·la, Täbb med manifestet (‘Täbb i el Manifest’, 1943), representà una novetat radical en les descripcions del món obrer suec per la seva crítica de les opcions bàsiques del moviment obrer des d’un cristianisme luterà. També hi plantejà el conflicte entre ideal i realitat i l’efecte que aquest té damunt els personatges, que reprengué en altres obres. Experimentà en el camp formal, cercant el distanciament del lector. Escriví, entre altres novel·les, Om (‘Si’, 1946), Egen spis (‘Cuina pròpia’, 1948), Fromma mord (‘Assassinats pietosos’, 1952) i Bark och lov (‘Escorça i fulles’, 1961), i conreà també el teatre.