Educat en un ambient purità i en contacte amb els pagesos, el 1880 passà a Hèlsinki, on exercí el periodisme i on, sota la influència del naturalisme, publicà Papin tytär (‘La filla del pastor’, 1885), que obtingué un gran ressò. Després d’un viatge a París, publicà unes sèries de paisatges i coses vistes —Lastuja (‘Encenalls’, 1891-1921)—, escrites sota el record de Daudet, i virà cap a un nacionalisme romàntic —Panu (1897), una gran novel·la històrica— i al psicologisme ibsenià: Juha (1911).