Passà després a Itàlia sota la protecció dels senyors d’Este i de Malaspina. La seva nombrosa producció lírica, adscrita al trobar ric, destaca més per la perfecció formal que no per l’originalitat dels temes. Hom en conserva unes quaranta cançons i, entre d’altres, partiments —un d’ells amb Guillem de Berguedà—, planys i sirventesos. Fou citat per Berenguer d’Anoia en el Mirall de trobar.