Es donà a conèixer amb el conte Rashōmon (1915), el qual seguiren, entre d’altres, Hōkyōnin no shi (‘La mort d’una cristiana’, 1918), que tracta de les comunitats cristianes del s. XVI al Japó, Aru ahō no isshō (‘La vida d’un beneit’, 1923) i, el més popular dels seus contes, la faula satírica Kappa (1927), que traspua, però, una visió amarga i pessimista de la crisi cultural japonesa al començament del s. XX. Se suïcidà.