La capital és Montgomery. Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxià, flanquegen l’estat pel NE; la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d’E a W per cinturons de turons (Black Belt, Red Hills). Els rius són aprofitats per a l’energia elèctrica i com a vies de comunicació. El Tennessee drena la regió N; l’Alabama la regió central i SW i s’ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile. El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular. Els terrenys sedimentaris (margues, argiles, calcàries) permeten un gran desenvolupament agrícola. Tradicionalment, el cotó era la primera font de riquesa de l’estat, però el 1915 una epidèmia obligà a diversificar els conreus (cereals, soja, horta, cacauets, pastures i boscs). Té una gran ramaderia bovina i porcina. Els jaciments de ferro i de carbó del N han estat la base de la industrialització, centrada en la siderúrgia i la metal·lúrgia de Birmingham. Posteriorment, l’energia barata obtinguda amb la instal·lació de plantes hidroelèctriques afavorí el creixement d’altres branques (maquinària, plàstics, tèxtils, química, etc.). Hi ha un complex de centrals nuclears a Bellefonte i un centre de recerca i indústria espacial a Huntsville. El poblament conserva una distribució accentuadament rural (prop del 40%, en contrast amb el 24% del conjunt dels EUA), i la població és formada per un 73% de blancs i un 25% de negres. Destaquen les ciutats de Birmingham, Mobile, Montgomery, Huntsville i Tuscaloosa. Als s. XVII i XVIII britànics, francesos i espanyols es disputaren la regió. El 1817 fou creat el Territori d’Alabama, que dos anys més tard passà a formar part de la Unió. Estat clarament agrari i esclavista, durant la guerra de Secessió (1861-65) s’arrenglerà amb els confederats. El 1868 es reintegrà a la Unió, però fins a la dècada el 1960, en què fou un dels centres de la lluita antiracista, Alabama mantingué una legislació segregacionista.